ARQUITECTURA E INTERIORISMO: Arquitectura
ARQUITECTURA E INTERIORISMO: Paisajismo
ARQUITECTURA E INTERIORISMO: Urbanismo
ARQUITECTURA (UPC)
PAISATGE (UPC)
ARQUITECTURA E INTERIORISMO: Paisajismo
Ajuntament de Barcelona
Projecte i Direcció d'obres
El barri del Guinardó s?enfila per les faldes dels turons centrals de la ciutat, allà on els pendents del Pla de Barcelona comencen a accentuar-se, just abans que es transformin obertament en muntanya. El seu eixample és un teixit a mig camí entre la potència del Eixample Cerdà ?que constitueix una de les imatges més rotundes de Barcelona- i l?escala més menuda dels assentaments situats a les seves vores. Separat del nucli central del Guinardó per l?Hospital de Sant Pau, aquest petit eixample constitueix un fragment de ciutat estretament vinculat al sector oriental del barri de Gràcia. És un lloc amb paràmetres propis, on el caràcter urbà no és contradictori amb el tempo més dilatat de les activitats i on les intervencions han de donar resposta a unes necessitats que venen definides per aquest entorn tan acotat. Tal com succeix a bona part de la ciutat de Barcelona, la creació aquí de nous espais públics només és possible després de l?enderroc d?edificis desafectats. En aquest cas, el jardí es va poder construir després d?enderrocar gairebé en la seva totalitat una antiga caserna militar. Només en queda una ala. La resta del terreny va permetre l?apertura d?un nou carrer i, a més de donar lloc a l?espai públic, es va constituir en reserva per a la construcció d?un nou equipament. La dualitat equipament-espai públic és el que dóna a aquesta peça un caràcter nuclear, catalitzador de les activitats d?un sector del qual passa a constituir-se en element central. Les mides del terreny destinat a espai públic ?unes 2 Ha- s?adiuen bé amb l?escala del territori al qual ha de donar resposta i la resolucio tipològica que s?ha adoptat ?un jardí amb una gran esplanada central i uns espais més recollits al seu voltant- ha de permetre respondre als diferents tipus d?activitats que un context com aquest implica. El projecte del jardí es genera a partir de l?espai arbrat que constituia el pati central de la caserna. Aquesta era una superfície horitzontal de forma quadrada envoltada per uns plàtans que han estat mantinguts en el moment d?efectuar l?enderroc. Aprofitant aquesta superfície horitzontal i aquests plàtans s?ha creat una gran esplanada de sauló de dimensions superiors a les de l?espai original i en la qual són possibles tots tipus d?activitats col.lectives, tant els actes públics com els jocs que requereixen d?espais amplis. Aquesta gran esplanada central s?articula mitjançant la incorporació de diversos elements. El més important d?ells és sens dubte una làmina d?aigua que reflecteix la vegetació de l?entorn i permet que els nens hi juguin. Amb una fondària de 50 cms. i una superfície de 1.900 m2, aquest mirall ofereix un joc canviant de llum i reflexos que constitueix un focus d?atracció tant des de l?interior del jardí com en la seva percepció des del barri que l?envolta. Al seu entorn, grups de pins qualifiquen diferentment les diverses parts de l?esplanada i, sense impedir-ne l?ús per a activitats col.lectives, permeten establir zones de llum i ombra i diferenciar àrees d?estada i de joc. Un seguit de bancs i diverses columnes d?il.luminació equipen l?esplanada. El desnivell que es produeix entre aquesta espai central horitzontal i els carrers en pendent de l?entorn se salven a través d?un seguit de terrasses i massissos arbustius que recorden la tradició agrícola dels bancals. Però els elements construïts tenen aquí un caràcter estrictament funcional, sense cap valor expressiu, destinats a amagar-se darrera la vegetació i deixar a aquesta el protagonisme. La imatge del jardí la donen els elements naturals; els elements construïts només serveixen perquè aquells adquireixin la seva màxima expressivitat. Cada grup de terrasses és plantada amb una espècie vegetal pròpia a fi que el conjunt sigui percebut com un seguit de grans volums amb característiques de floració i color específiques que el puntuen al llarg de tot l?any. Aquest tractament de la vegetació i el fet que la superfície destinada a ella sigui superior als 7.000 m2 converteixen el jardí en un espai viu i variable tant per als propis usuaris com per als veÏns de l?entorn que poden fruir del paisatge canviant des de la seves finestres. El temps hi és present i altera la percepció de l?espai a mida que transcorre. [Geometría] Entre aquestes masses arbustives es troba una sèrie de plataformes de fusta amb bancs i arbres que constitueixen petites illes de pau en les quals oblidar-se de l?entorn. A elles s?arriba a través de camins rectilinis, també de fusta, que salven les diferències de nivell a través de la vegetació. Una il.luminació indirecta, diferenciada d?aquella de l?esplanada central, permet que també de nit el caràcter d?aquests espais amagats entre la vegetació sigui més íntim que el de la zona central. Però el jardí, a més d?articular de manera adient espais diversos que permetin respondre a les necessitats a les quals ha de fer front, ha de disposar també d?una correcta vinculació amb l?entorn si vol constituir-se en punt de trobada per al barri. Per això, els carrers Marina i Lepant es connecten amb la gran esplanada central a través de quatre rampes que se situen enfront dels carrers Carolina i Rosalia de Castro. Gràcies a elles és possible donar continuïtat a la trama de carrers de la zona i potenciar que el flux de vianants entre els diversos sectors del barri creui l?espai públic. El fet que, a més, les rampes es trobin davant del que serà el nou equipament a construir a l?altra banda del carrer Lepant reforça el seu caràcter nodal dins de la trama urbana. Aquestes rampes són els únics elements que, volgudament, manifesten la seva condició d?elements construits. Amb mur de formigó i paviment de granit, adquirexen una claredat que les destaca a banda i banda de la plataforma central i subratllen de manera expressiva fins a quin punt la creació d?un espai urbà és no només un problema de donar forma al terreny disponible sinó també de construir ciutat a través d?ell.
